Hola!
ara posarem les bases d'una nova feina a fer: publicarem un conte entre tota la casse. Cadascú hi ha de posar la seva aportació, el seu granet de sorra de tal manera que tothom hi participi.
La història, com sempre, s'ha de continuar a partir dels comentaris al blog, llegint prèviament el que el company/a anterior hagi escrit, d'acord? Ah, i poseu el vostre nom!!
Com veiem la dinàmica és molt senzilla: així que començo.
Hi havia una vegada cinc companys de classe que van decidir anar a passar un cap de setmana a la muntanya, a una zona al costat del càmping de la Núria, una de les noies del grup. Així, amb el permís dels seus pares, van anar al poble on era aquest càmping la Natàlia, la Laura, en Josep l'Hèctor, i la pròpia Núria que ja estava allà. Un cop eren tots, van agafar les tendes i van marxar cap a la muntanya a buscar un lloc per plantar-les i passar els dos dies...
- Bon dia a tots! -els va rebre la Núria.
- Bon dia Núria -va respondre la Laura-. Que, marxem?
- Sí, sí, som-hi -va seguir en Josep-. Ja tinc ganes de passar aquest dies amb vosaltres!!
[continuarà]
21 comentaris:
Doncs be els amics van sortir de camí a la muntanya. Hi havia un bon troç per arribar-hi, i quan van trobar el lloc perfecte i van montar totes les tendes ja era massa fosc, i aleshores la Núria va buscar-hi una mica de llenya per poder fer foc i de sobte...
-AAAHHH!!!
-Que ha passat?-va preguntar en Josep- que ha sigut aquest crit?
Aleshores van sentir un soroll,com algú apropant-se
-Nurieta que ets tu?-va preguntar la Natalia amb veu esgarrifada...
-Hèctor,Natalia!-va cridar la Núria desesperadament mentre corria cap a ells- ajudeu-me!
L'Hèctor va sortir de la tenda, al veure la Núria tan espantada, va preguntar:
-que t'ha passat alguna cosa?
-m'he topat amb un home mentre estava buscant llenya, tenia els ulls vermells i està paralitzat amb un braç aixecat. Sembla mort.-va dir la Núria molt espantada.
-Que dius ara?-va dir l'Hèctor rient-se.-Deixa de jugar, Núria. Que tenim feina.
Vinga, tranquilitza't i queda't aquí amb la natàlia. Ja vaig jo a buscar llenya.-va dir en Josep.
- Hèctor vine amb mi no?- va dir el Josep molt nerviós.
-Que dius tu ara?-també estava molt nerviós-vinge va Hèctor anem-hi!
Van sortir en busca de la llenya i quan estaven ja allunyats van escoltar crits molt forts.Van anar corrents on eran la resta de amics i quan van arribar no ni havia ningú...
-On s'han ficades aquestes noies?-va dir en Josep.
-Ens estaran fent un broma!- va dir amb cara de pocs amics l'Hèctor.
De cop i volta l'Hèctor es va girar y les noies donaven molta por.La Núria amb els cabells blancs, la Natàlia amb un ganivet clavat al cap i la Laura amb pèls a la cara.
-Teniu por nois? jajaja- va dir la Laura-sabeu que tenim molta gana?
-Laura la brometa ja no té gracia vale?-va dir en Josep tremolant.
-Josep fotem el camp corrents!-va dir l'Hèctor.
-Es broma nois!-van dir totes tres i van començar a riure.
Van començar a sopar.Van fer uns entrepans i van començar a explicar històries de molta por.Estaven ben tranquils quan van escoltar uns crits molt peculiars.Els esperava una nit plena de sorpreses, fetes pels seus pares.Ells no tenien ni ideia però ho passarien d'allò més bé.
En Josep va anar a buscar llenya al camp i es va trobar amb una senyora gran molt estranya que parlava sola i que a més era cega. Aquesta dona, li va dir :
-Noi, se que estas aquí, axí que escolta bé el que et diré-la dona que estava encorvada es va possar recte- veste’n d’aquí i no hi tornis mai més a aquest lloc, és molt perillós i corrés molt de perill tant tu com els que van amb tu.
En Josep no creia a la dona i l’únic que li va dir va ser:-senyora deixi de dir tonteries.-Però de sobte es va escoltar un tret i en Josep se’n va anar disparat.
Mentres en Josep anava corrent cap a la tenda només pensava en fugir d’aquell lloc i no es va fixar cap a on anava, al final es va adonar de que s’havia perdut i que ara tant ell com els seus amics estaven perduts.
Lavors en Josep ja no sabia per on anar-hi per tobar-se amb el seus amics.Va començar a donar voltes per tot arreu i de sobte va veure una casa enorme.
Ell no volia entrar però feia massa fred i va picar a la porta:
-Que hi ha algú?-va dir en Josep, i ningú li va contestar.
Ell va entrar i de sobte es va tancar la porta.No va tenir por perquè es pensava que va ser l'aire.LLavors va seguir caminant cap a una habitació,i va veure-hi una sombra:
-Qui és vosté?-va dir en Josep.
-Ja no t'enrrecordes de mi?-Li va contestar una veu molt extranya.
En Josep es va parar a pensar i va dir:
-Tu ets la senyora que estava al bosc!-i la senyora va contestar:
-jajaja!estàs perdut noi...tu i els teus amics...
Llavors en Josep es va possar a trebolar com una hoja a l'hivern.
En Josep es va acostar més a aquella hombra i llavors...sorpresa! era la seva àvia que estava poseida. L'àvia li va dir
-Josep et mataré com no em donis un gelat ven aviat.
En josep en aquell moment no tenia cap gelat, llavors va agafar una pedra i li va donar.
-Que coi és això!!! te demanat un gelat no una pedra!!-va dir l'àvia.
Estava molt empipada llavors va sortir corrent cap en Josep. En Josep va anar corrent cap a la sortida, va agafar un pal i se'l va clavar a la àvia.
-Josep m'estic morint, ajuda'm sisplau-va dir l'àvia.
En Josep que no tenia cord, la va deixar allà al terra i al final va morir.
En Josep que ja estava content perquè no tenia por de res, va sortir d'aquella casa i se'n va anar corrent un altre cop cap al bosc. Mentre anava pel camí, es va trobar amb un llop, no un llop qualsevol, sinó...un home llop!
En Josep se'l va quedar mirant una estona i l'home llop li va dir.
-Que estàs mirant nano?
-Jo res, t'estic mirant la cara que és molt lletja-va contestar en Josep.
-Que m'has dit!?-va dir l'home llop molt empipat.
I el noi sen va anar cap a un llac que estava més lluny tenia que passa uns arbres molts alts de sobta un soroll entre les mates va anar cap allà era increïble un animal molt estany va anar ràpidament a visar als seus amics però es va perdre .Els seus amics va estan buscar en Josep per no sabia per on buscar l’Héctor era molt llest va mirar cap a terra i van trobar unes pitjades molt misterioses de aspecte sospitós , s’emblaven a pitjades d’home ,però els dits eren de llop.
Les pitjades se’n perdia a la vora del llac.
-Podem agafar aquella barca que hi ha allà per cursar el llac -va dir l’Héctor.
pablo castro
Al apropar-se tots al llac, van veure que la varca era massa petita per tots quatre i van decidir que a la barca pujarien l'Hèctor i la Natàlia per veure si el Josep era a l'altre banda del llac,i mentrestant la Núria i la Laura buscaven per l'altre costat, però com que era molt fosc, van preferir anar-se'n a les tendes de campanya.
Totes dues van arribar a la tenda de campanya amb molta facilitat, perquè la Núria de petita anava d'excursió al bosc i quasi se'l sabia de memòria, però quan van entrar a les tendes de campanya van veure que el Josep estava dormint en el seu sac.
Núria es va quedar estatica perquè no sàvia com havia arribat Josep.Després quan Núria va reaccionar i el primer que va fer, va sortir corrent i dir-los a Hèctor i a Natàlia que Josep estava dintre de la tenda i que estava dormint.Però quan va sortir ja no estaven i va tornoar a la tenda de campanya per a despertar a Josep i per a preguntar-li que on havia estat,i Josep li va dir-jo he estat aquí dormint.
La Núria i la Laura empipades van despertar al Josep. Es va desertar i els hi va explicar el que havia passat. La Núria i la Laura es van mirar i van dir:
- Podries haver-te inventat una altre historia que això no s'ho creu ningú.
En Josep molt enfadat perquè les seves amigues no el crien es va anar un altre cop per al bosc, anava caminant però no s'havia on anava, de sobte va escoltar un soroll darrere d'ell eren l'Hèctor i la Natàlia.
En Josep els va explicar la historia a ells i si que se la van creure, van estar una estona parlant quant l'Hèctor va cridar, l'home llop estava darrere de la Natàlia!
Llavors van anar a buscar a la Nùria i la Laura, que van veure que no estaven.
Es van espantar i no sabien que fer, quan altra vegada l'home llop els hi va dur cap a la seva cova. Van arribar a elles mitjançant les trepitjades que va deixar el llop, però quan van arribar és van adonar que no havia un home llop si no una família que pretenia menjar-se a Nùria i a la Laura!. Es van dispersar entre els tres per a aconseguir salvar-les, l'Hèctor que era el més valent eés va oferir per ser el cebo per a distreure als homes llops que estaven molt empipats
L'Hèctor va aconseguir distreure al llop, el seus amics van poder escapar de aquell lloc.
Però quan el va intentar escapar va caure per un forat y es va desmaiar. Passats uns moments va despertar y estava completament obscur, va treure un llumí i el va encendre. Era una cova, al mirar darrere seu va encontrar cadàvers.
No sabia on estava però el que si sabia era que si no fugia el més aviat possible de aquell lloc terminaria con aquells cadàvers...
Els nois anaven amunt i avall buscan una sortida, van trovar un passadis i van continuar, van trovar unes antorxes i les van encendre. Van continuar caminant i van trovar una porta.
La van creuar i a l'altre costat hi havia tres nens lligats, els van deslligar i de sopte va apareixer el michael jackson i va dir:
-auuuu!! k feu aki e nois?i amb els meus "amics".
Un dels nois li va tirar un pot de disolvent a la cara i se li va comensar a desfer.
-No a la cara noooo!dosmil milions a fer norris.va cridar el michael jackson.
Els nois van portar el nois segrestats a una parada d tren preque tornesin a casa.
Els nois van tornar a la muntanya a pasejar i relaxar-se, quan desopte .....
...quan de sobte van veure que les seves tendes de campanyaestaven cremant-se, llavors van anar corrent però a aquell lloc no hi havia aigua i van haver de fugir cap a on hi eren els pares. Passava el temps i no trobven el camping.. fins que van arribar i van anar a la caravana dels pares i van veure una nota, la nota deia:
-si voleu veure als vostres pares haureu de trobar-los al bosc, o morireu tots.-
Llavor van tornar cap al bosc i pel camí van tornar a veure al Michael Jackson amb tota la cara desfeta però van continuar.
Fins que desprès de una hora que ja s'estava fent de matí van trobar pel terra coses dels seus pares fins q van arrivar a......
A la mateixa cova on unes hores abans van haver de fugir de la familia d'homes llop.
Quan van arrivar, no sabien ben bé que fer, si entrar o no ja que sabien que era una mort segura...
Quan ho estaven discutin, la Núria va trovar que una càmera de video els estava grabant!
-Mireu nois, una càmera!-va dir.
-Com pot ser això -va afegir el Josep.
Però això no era tot...A la pared de la cova posava:
"Sou part d'aquet joc, aprecieu de veritat la vostres vides "
-Això és de Saw!-va dir la Natalia.
De sobte van escoltar un soroll d'algú que cridava dins la cova...
Els amics al final van decidir entrar-hi a la coba tot i sabent que les seves vides estaven en perill.
Uns es van quedar veient el video mentre d'altres estaven investigant el que hi havia a les parets i es van fixar que posaba els noms d'ells. Es van espantar i de cop i volta van escoltar un soroll molt estrany com el d'una maquina qun encén el seu motor, i van decidir anar a mirar el que pasava. Van veure com un home sense rostre l'havia engegat per fer un experiment amb uns cadavers que estaven en unes banyeres grans i en Josep se l'hi va acudir gravar-lo amb el mobil...
De sobte, l'home que hi havia allà es va donar compte de que l'estaven gravant i va anar cap a ells... Va agafar una destral, i tots van sortir corrent, però com la cova era molt gran, i no se'n recordaven del camí, van haver de separar-se tots en petits grups i agafar cadascun un túnel diferent...
Pero la seva sorpresa va ser més gran encara, quan van comprovar que estaven atrapats ja que tots es van tornar a reunir a la mateixa sala on l'home estava duent a terme aquells experiments tan extranys amb els cossos humans, pero aquest cop, qui no estava reunit allí amb ells era aquell misteriós personatge.
Els nois estaven molts, el home misteriós els havia disparat a tots un dard tranquil·litzant.Tots sabien quedat a dormits i el home misteriós els havia ficat a tots els nois en una habitació sense escapatòria.Quan es van despertar van veure una televisió on es reproduïaun vídeo en el que sortia el Michael Jackson i els deia que sempre havien sigut uns nois molts entremaliats i que hera la seva hora de morir i que tenien 15 minuts per sortir d'aquella habitació,sinó moririen envenenats per l'aire contaminant que respiraven.
Dels 20 nois que van entrar en la habitació nomès en van aconseguir sortir la meitat i l'altre meitat es van quedar a dins, quan van sortir el 10 nois i noies de dins van anar corrents avisar a la policia pero van beure de que a la ciutat no hi habia ningú, llavors es van espantar molt i no sabian que fer.
Van tornar al lloc dels fets, que era un horfanat antic. Van intenta poder treure als seus amics però no i van poder.
Al cap d'una estona van sortir 5 més, peró els 5 que van sortir estaven plens de sang i van dir que als altres 5 esl van matar, van dir de que habian d'avisar algú peró en el poble no ni habia gent.
A la Núria es va adonar que tenia el seu mòvil i tenia cobertura.Va trucar a la seva tieta i van quedar que l'aniria a buscar.
Com que la tieta vivia bastant lluny trigaria com a mínim dues hores en arribar. En aquesta estona tenien que desfer-se dels cinc nois morts que van sortir d'aquell lloc tan extrany.
Van prbar de tot però com que ja eren morts no hi podien fer res. Fins que se'ls va acudir fer-se amics. No va ser gens difícil, eren cinc nois molt simpàtics encara que estiguessin morts. Van passar l'estona jugant a cartes fins que va arribar la seva tieta. Quan ella va arribar es va quedar molt sorpresa perquè no s'imaginava trobar-se la seva neboda jugant a cartes amb cinc morts...Ella els va dir que s'havien d'anar però com que s'ho estaven passant tan bé no se'n volien anar, per això la Núria va decidir emportar-se als pobres cinc morts.
Així va començar una gran amistad al poble de la tieta de la Núria.
Van mantenir en secret que aquells cin nois eren morts, anaven a l'escola amb tota normalitat, feien vida normal.Fins que un dia un veí seu es va adonar que eren morts i...
I el veí va descobrir que no estaven morts,estaven disfreçats, era una broma de halloween,i el veí es va espantar tant que els va llançar un gerro que teneia a mà i també els va dir que no els donaria llaminadures.
Llavors els nois es van enfadar tant que van agafar un ganivet cadascú i se'l van anar a clavar al veí.
Al dia seguent els noi van dur el cadaver al bosc,i no es van adonar que els estaven mirant;els nois van enterrar el cadaver i es van anar corrent a un bar a prendre una birra, per a celebrar el dia.
quan van sortir del bar es van adonar que estaven rodejats per tres policies que els informaven que tenien proves de que avien robat llaminadures.
Llavors va venir el csi...
Publica un comentari a l'entrada