dimarts, d’octubre 24, 2006

comentari imatge_2

Bé, bé... ja sabeu com va no?
cap novetat important, només un canvi d'imatge, d'acord? Les normes són les de sempre, un text que tingui a veure amb la següent imatge, d'unes 10-15 línies.
Apa, teniu feina a fer.



6 comentaris:

Anònim ha dit...

Cada día em desperto pensant en coses com que aquella jornada será diferent o que em passarà, segur, alguna cosa divetida. La veritat, es que el meu cap no para mai. A dir la veritat, a vegades m'agradaria que parés una mica, per que al cap i a la fi sóc un adolescent, i no hauría de pensar tant. Quan m'imagino la ment de les persones, em figuro la imatge d'un trencaclosques o les peces d'un Tetris: tot, incluint-hi la vida en sí mateixa, está basat en coneixements i en experiències, el problema es que ho has de saber encaixar bé. Després, al veure o parlar amb segons quins individuus com ara alguns companys, perdo sincerament totes les esperances que tenia en que el seu cap estigui tant ben col·locat com el d'altres subjectes, però és clar, malament aniríem si tots fossim iguals, i encara pitjor si tots pensessim com jo: molta monotonía, sarcasme per totes bandes i, sobretot, moltes partides al Tetris.

Anònim ha dit...

La vida podria ser com una partida de Tetris, cada experiència una peça, cada error un espai buit. Si acumulem moltes bones experiències, poden donar-nos l'oportunitat de continuar jugant (o vivint), ja que a l'eliminar peces deixem espai per a les noves que encara han de venir.
Què passa si son tants els espais que queden entre experiència i experiència? en el Tetris acabes la partida, en la vida, per sort o per desgracia no.

Anònim ha dit...

Un dia vaig sortir a passejar al meu gos i vaig passar per davant d'un bar que tenía una d'aquelles màquines tant divertides del tetris.
Quan vaig torar a casa amb el meu gos vaig demanar tres euros a la meva mare per anar a jugar a aquella màquina. Vaig vaixar a aquell bar i vaig demanar un aigua, hem va costar un euro i amb els altres dos vaig poder jugar al tetris i vaig aconseguir la millor puntuació.
Va ser el millor dia de la meva vida i m'ho vaig passar super bé

Anònim ha dit...

Un dia estava per casa alla tot aburrit,els meus pares no estaven sen avien anat a pasejar per la muntanya.
Jo no sabia que fer per pasar la estona javor vai a anar a tafaneja a la habitació del meu germà.No hi vaig trovar res de interesant,javora va ser quan vaig veure un joc del tetris q tenia per alla asobre del escritori.La vig agafar i vaig començar a jugar una estona.quan m'hen vaig adonar havien passat dues hores i jo no podia parar de jugar.
Van arribar els meus pares i hem vaig anar cap a la meva habitació a fer que estudiava.

Anònim ha dit...

Aquesta vida és com un joc de Tetris, hi ha moments de tot :moments més durs i moments bons.En els moments més durs s'ha d'aprendre a sapiguer encaixar els problemes i afrontar-los com millor sapiguem, perquè és el principal objectiu per poder seguir endavant sense venir-se abaix, dia a dia la vida et va donant problemes però gràcies a la nostra fortaleza que es el que ens fa cap a munt i superar les diferents etapes de la vida, això farà que també poguem tenir dies de més plenitud i trobar-nos amb moments més positius i bons, i anar cumplint anys.

Anònim ha dit...

El tetris, un joc molt especial per a moltes persones, de petit avegades anavem a jugar al bar del costat de la meva casa. Ara es un joc que no te gairebé importància, ja que yo crec que el tetris es com el relfex de la vida: si no encaixes bé les peces no et passes el joc, i a la vida si no ho fas tot bé, o encaixes tot on a danar no portarás una bona vida , i aquesta es la seva relació.Espero que molta gent sigui jugant al tetris perque de veritat que és un joc molt divertit.